No tornarà mai més aquest instant

i el buscarem quan les nostres runes

siguin només la pols dels sentiments 

que el vent portà allà, on tot es perd.

I en la foscor, cercarem el no-res 

de tot allò que vam deixar passar.

Amb la llengua de ma mare,

a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,

us dic en veu segura i serena

que si un jorn m'envieu a buscar

pel fet d'escriure versos,

d'aquests que us dolen

per ser qui sou i venir d'on veniu,

em trobareu aquí

al sud d'aquest País que tant estimo

asserenat, pacífic i en calma,

però ferm i en lluita permanent

com la terra que m'envolta ...

De vegades, en llunes de marbre, una paraula pot ser un vers, un vers un món i el món un poema...

... A la vora del foc, ecoltaré aquells explics del que mai va passar, i eixugaré les llàgrimes nascudes del que mai va ser. I tu em guaitaràs en la distància d'aquella que vol saber més de mi i de tot aquell camí esborrat com les efimeres petges de sorra...

SEGUEIX-ME

  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon

© 2019 Àngel Martí Callau

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now